Archivo | contes RSS feed for this section

FUSTER

11 Nov

A continuación les mostraremos a los niños la transparencia del carpintero. Aquí volveremos a mantener un diálogo con ellos para ir descubriendo las características de este oficio, luego le contaremos un pequeño cuento, que es el siguiente:

Había una vez un carpintero que trabajaba con sus tres hijos en su carpintería, y a los tres les decía lo que le tenían que dar para poder trabajar, diciéndoles;

  • Juanito tráeme el martillo.
  • Pepito coge los clavitos.
  • Luisito tráeme la madera.

Y así es como todos sus hijos y el carpintero construyeron la mesa que estaban haciendo para su mama.

 

Después le enseñaremos un trabalenguas, con el cual haremos una serie de juegos y dramatizaciones para poder atraer la atención del niño y que este mediante estas técnicas pueda aprender el trabalenguas sin dificultad. El trabalenguas dice así:

 

“El carpintero, carpinterito

clavó un clavito

¿qué clavito clavó el carpintero,

carpinterito?”

Seguidamente recitaremos una poesía:

Cuando los carpinteros toman la sierra,

sacan pequeños trozos de la madera,

y hacen ris y hacen ras,

y en astillas chiquititas

partiéndolas van.

Y por ultimo le repartiremos a cada niño la ficha nº 4 en la que aparece una serie de rombos de varios tamaños y en distintos sitios del dibujo, por ejemplo hay uno en la puerta, otro en la silla, y otro en la mesa. En la parte inferior de la ficha se encuentran dibujados tres rombos de distintos tamaños. Los niños deberán picarlos con un punzón y pegarlos en el dibujo que le corresponda según el tamaño.

Objetivos:

  • Relacionar los distintos instrumentos que utilizan en este oficio.
  • Desarrollar la psicomotricidad fina.
  • Interpretar y memorizar poesías o trabalenguas con entonación y ritmo adecuado.
  • Incentivar el trabajo en equipo.

L’ERIÇÓ BRU

9 Nov

Aquesta és la història d’un eriçó, que vivia a la muntanya; es deia Bru, Eriçó Bru.

Aquesta és la seva història... Però si això ja ho has dit!

Bruuuuuu, es deia Bru, Bru, Bru, Bru
Bruuuuuu, es deia Bru, Piribadabadabibo

En Bru sortia cada matí de cada seva alegre i de bon humor a buscar menjar;
sempre trobava alguna cosa; glans, herbes, flors, insectes...
sovint tornava a casa ben content i satisfet del seu dia.
Però un bon dia, mentres remenava les fulles del bosc buscant glans, va sentir un soroll, darrera uns
matolls;
espantat i sense entendre el què estava passant al seu voltant,
es va encongir i encongir fins que es va fer una bola, una bola de punxes, es clar!
D'aquesta manera ningú li podia fer mal.
Però... Què seria allò que s'amagava darrera els matolls?
La curiositat el va fer desplegar-se i acostar-s'hi lentament...
Uuuuuu!!! Quina sorpresa, un altre eriçó!
Quina il·lusió, pensava en Bru, ja tinc un amic!
I li van agafar moltes ganes d'abraçar-lo, però... Com s'abracen dos eriçons?

Si es punxarien per tot arreu!

Bruuuuuu, es deia Bru, Bru, Bru, Bru
Bruuuuuu, es deia Bru, Piribadabadabibo
Bruuuuuu, es deia Bru, Bru, Bru, Bru
Bruuuuuu, es deia Bru, Piribadabadabibo

En Bru es va quedar trist, havia trobat a algú a qui no podia abraçar...
El va deixar marxar i es va quedar sol, i encongint-se es va convertir de nou en una bola de punxes.
Mmm... Estava trist.
Aviat va entendre que havia de continuar, no podia oblidar-se d'ell mateix, havia de continuar buscant
menjar.
Poc a poc va anar recuperant la seva alegria i va anar recollint aglans i altres fruits que li agradaven molt.
S'estirà una estona a jeure, entre les arrels d'un arbre que sobresortien de la terra.
I s'adormí.
Quan va obrir els ulls, tenia algú que l'observava.,,,
Uuuu! Era un mussol, i es deia Pot, Poot.
En un primer moment, es va quedar espantat una mica, però no va voler fer-se una bola de nou, perquè...
buf!
Se'l va mirar...i...
Quins ulls més bonics que tenia!

I quina cara més tendre! Mmmm!
De sobte se'n va adonar...
A en Pot sí que el podia abraçar!
En Bru es va posar molt content, molt i molt content!
A partir d'aquell moment,
en Bru acaricia les plomes d'en Pot i en Pot, passeja les ales entre les punxes d'en Bru.
I... Han continuat el camí junts! Yuhhhu! Mentres en Pot dorm, en Bru aprofita per buscar menjar;
i quan en Bru dorm, en Pot l'abraça i el protegeix de la foscor de la nit.

Bé aquesta és a història d'en Bru, d'en Bru i d'en Pot.
Els dos viuen a la muntanya, i quan es troben canten aquesta cançó...
Bé, aquest estribet, ejeje, ijijiji:

Bruuuuuu, es deia Bru, Bru, Bru, Bru
Bruuuuuu, es deia Bru, Piribadabadabibo

CASTANYES AMB BANYES

8 Nov

Hi havia una vegada una senyora moooolt velleta que vivia en una casa enmig del bosc. Tothom la coneixia com la Castanyera.

La Castanyera sempre anava vestida igual. Portava una faldilla llarga i un mocador lligat al cap.

Un bon dia, mentre passejava pel bosc, va veure castanyes pertot arreu i va dir:

– Ohhhh, quantes castanyes!

La Castanyera no s’ho va pensar dues vegades i es va posar a collir-les totes. Mentre les agafava, anava dient:

– Castanya…, al cistell!
– Castanya…, al cistell!

I una a una, va anar omplint el cistell.

Quan la Castanyera va tenir el cistell ben ple, va marxar cap al poble on tenia la seva paradeta i va encendre el foc de la torradora per poder torrar totes les castanyes que havia recollit al bosc.

Va agafar les castanyes del cistell i… Sorpresa!

La castanyera es va esverar. Va començar a buscar les castanyes pertot arreu i no les trobava. El cistell era buit. La Castanyera cridava:

– Castanyes, on sou? Castanyes, on sou?

Ningú no contestava. Les castanyes no hi eren.

Tot d’una va començar a ploure i entre els bassals de terra, la Castanyera va veure una cosa que la va deixar palplantada, una castanya que caminava!!!

– Com pot ser? Les castanyes no caminen pas! Oh, i una altra castanya que camina! Però…, si tenen banyes i tot!! Què he fet?! He collit cargols i no pas castanyes!

Hi havia castanyes pertot arreu: al terra, a la paret, a la cadira, a la torradora…

La Castanyera va haver d’anar de pressa i corrents al bosc un altre cop a collir més castanyes. Els nens de l’escola estaven a punt d’arribar i ella encara no havia pogut torrar-les.

Quan la castanyera va arribar al bosc, va dir:

– Per no equivocar-me cantaré la cançó del Cargol, treu banya, i si són castanyes, no trauran les banyes.

Cargol treu banya
puja la muntanya,
cargol treu vi,
puja el muntanyí.

Cargol treu banya
puja la muntanya,
cargol bové
jo també vindré…

Quan va acabar de cantar la cançó va mirar el cistell ple de castanyes i va dir:

– Aquesta vegada l’he encertat!

I va marxar corrent cap a la seva paradeta del poble abans que arribessin els nens.

Va començar a torrar les castanyes, i molt contenta es va posar a cridar:

Calentes i grosses!
Qui en vol ara que fumen!!!!

Els nens, quan la van sentir a la Castanyera, van anar corrent a comprar castanyes.

I així acaba la història de la Castanyera que un dia va agafar cargols amb banyes pensant-se que eren castanyes.